skip to main content

#europa#family

Oda a la meva família (versió catalana)

  • 27
Oda a la meva família (versió catalana) | story.one

Ara que dono una ullada a la primera meitat de la meva vida abans de la Covid19 com a Xennial, immediatament se m'acudeix el següent:

Els moments i períodes més bells i formatius de la meva vida tenen tots aquests denominadors en comú: la diversitat i els valors fonamentals d'Europa.

Ja sigui a la vida familiar, sent au-pair, gaudint del meu any d'estudiant Erasmus, viatjant amb amics o vivint i treballant a l'estranger, vaig experimentar i literalment "vaig viure" tots aquests valors gràcies al fet que totes les persones involucrades eren tan diferents i, no obstant això, harmonitzades. Això em va convertir en una veritable europea des del bressol.

Un cop un polític em va preguntar a on em sentia com a casa. Mai em vaig sentir 100% com a casa a Àustria, ni tampoc a Espanya. Em vaig criar en un entorn bicultural que al llarg dels anys es va expandir a una identitat europea multicultural. Se'm trenca el cor cada cop que necessito deixar una de les meves "cases". Com a qualsevol família, també intento reunir totes les parts i membres tant i com sigui possible. Tanmateix, el meu destí és gaudir de la diversitat de la meva família europea en instants dispersos. I aquests són rics, i això és el que la fa tan única i encantadora. Europa és la meva llar i el meu oxigen.

M'agradaria que els meus fills, a l'època post covid, puguin viure els mateixos valors i alegries de les quals jo vaig poder gaudir.

Recentment, vaig llegir una fabula al meu fill que té l'origen en un llibre que he guardat des de la infantesa. Està escrit per James Thurber i es titula "El tigre que va entendre a la gent". Senzill i instructiu, però amb una moralitat que és vergonyosament difícil d'explicar per un pare al seu fill en aquests temps. Qüestiona tota l'evolució de la intel·ligència humana i per què podria haver estat millor si ens haguéssim quedat al nivell neandertal.

Com soc una persona positiva per naturalesa, encara espero un final feliç. Potser encara haguem de sofrir una mica fins a estar a punt d'orgue i puguem efectuar un canvi de tendència i prendre mesures reals. Ensenyarem les dents quan siguem conscients de la dificultat de lluitar i MANTENIR les nostres llibertats i drets. Igual que el clima, aquests no són evidents.

Als meus amics europeus - Peter, Lothar, Stefan, Ulrik, Vanessa, Albert, Cristiano, Francisco, Armando, Hanna, Jarl, Jarl, Michael, Rocio i Ricardo - que han fet possible aquest Projecte de Llibre Europeu gràcies a les seves traduccions.

© Julita Ratzenberger de la Paz 2022-05-22

Comments

No comments yet.

Jede*r Autor*in freut sich über Feedback! Registriere dich kostenlos,
um einen Kommentar zu hinterlassen.